Volem que sàpigues que respectem la teva privadesa. Si desitges saber com recopilem, utilitzem i compartim les teves dades personals, pots llegir la nostra política de cookies aquí per conèixer les nostres pràctiques de privadesa.
Les dades es poden utilitzar de diverses maneres. Però l'objectiu principal és obtenir informació sobre l'ús de la web per part dels clients, com el nombre de visites i l'origen del trànsit. En aquest cas, podríem utilitzar Google Analytics, Google Tag Manager i Meta Pixel Ads o altres.
Per prestar serveis essencials, com gestionar sol·licituds de productes i serveis, gestionar pagaments, oferir atenció al client, processar comandes i transaccions, confirmar informació de l'usuari, mantenir el teu compte actiu a la nostra plataforma, facilitar la teva participació en àrees públiques del nostre lloc web, comunicar-nos amb tu, detectar i supervisar incidents de seguretat, protegir-te contra accions malicioses o il·legals i resoldre errors que afectin la funcionalitat prevista.

El verso es siempre una asignatura pendiente para cualquier actor que ame realmente el teatro. Dijo Nuria Espert en cierta ocasión, que no entendía que una actriz, o un actor, no sintiera de vez en cuando la nostalgia apremiante de hacer teatro. Yo asumo esta afirmación y añadiría además: “ teatro en verso”.
Yo he recogido los mejores versos de mi vida en las tablas y he decidido afrontar mi asignatura
pendiente con el verso: un espectáculo en el que el centro y la periferia, la motivación y la justificación, el punto de partida y el objetivo final solo sean versos, versos versos y más versos. Espero que ustedes lo disfruten. Esta es la asignatura pendiente de «MI VIDA EN EL ARTE”.